Territori

Manacor es localitza a la zona oriental de l'illa de Mallorca a uns 50 quilòmetres de Palma. És el segon terme municipal més gran de l'illa i ocupa una superfície de 260,22 km². A migjorn limita amb Felanitx, a ponent amb Vilafranca de Bonany, a mestral amb Petra i a gregal amb Sant Llorenç des Cardassar. Al llevant, el litoral compta amb uns 27 km de longitud.

Les principals poblacions del terme municipal són la ciutat de Manacor, Porto Cristo, s'Illot, Cales de Mallorca, Cala Anguila, Cala Mendia, Son Macià i Cala Murada. Al municipi també hi pertanyen algunes cales com: Cala Varques, Cala Domingos, Cala Antena, Cala Bota, Cala Virgili, Cala Pilota, Cala Magraner, Cala Sequer i Cala Morlanda

Història

Primers indicis

Els prinmers indicis d'ocupació humana dels territoris que avui en dia ocupa el terme municipal de Manacor, es remunten a l'època pretalaiòtica (2000-1400 aC), malgrat que l'arribada de l'home a Mallorca és entorn del cinquè mil·lenni. D'aquest període destaquen les coves artificials com a lloc d'enterrament (cova de s'Homonet Vell, a Son Ribot, el Mitjà de les Beies, etc.) i les navetes, aïllades o agrupades en poblats, que són les construccions d'habitació (sa Marineta,s'Hospitalet Vell, etc.).

Cultura talaiòtica

Devers el 1400 aC, ja sigui per l'evolució interna de la societat pretalaiòtica o per l'arribada de noves poblacions originàries de la Mediterrània Oriental, s'esdevé un canvi estructural en la prehistòria mallorquina i neix la cultura talaiòtica, caracteritzada per la seva arquitectura, els talaiots, grans torres construïdes a base de pedres de grans dimensions. Els poblats talaiòtics més destacats de Manacor són el de l'Hospitalet Vell, el des Boc i el de Bellver; també les construccions de Bendrís, Son Sureda i Sa Gruta, entre altres.

L'emprempta grega

La presència grega a la Mediterrània Occidental i la fundació d'Ebusus el 654 aC com a colònia púnica, suposà nous canvis per a la població talaiòtica, immersa a partir d'ara dins l'anomenat "món de les colonitzacions". Els contactes amb les cultures clàssiques introduiran nous modes de vida i de creences.

Romanització

El 123 aC, Quintus Caecilius Metellus conquerirà Mallorca, que a partir d'ara estarà abocada dins un irreversible procés de romanització. A Manacor, les nombroses troballes submarines de materials romans a Porto Cristo, mostren un àmbit ben freqüentat en aquest període. Tanmateix, la major abundància de dades que trobam a Manacor corresponen al Baix Imperi. Les basíliques desa Carrotja i de Son Peretó evidencien l'existència de comunitats cristianes ben consolidades.

L'Islam

Durant els segles VIII i IX les Illes Balears semblen estar oblidades per les principals potències mediterrànies: Bizanci, l'Islam i el regne Carolí. Tanmateix, durant aquest temps hi ha expedicions islàmiques contra les illes que acabaran el 902 amb la conquesta per l'Emirat de Còrdova.

Les diferents etapes islàmiques es perllonguen fins al 1229, any de la conquesta catalana de Mallorca. El món islàmic a Manacor es plasma per les comunitats pageses del moment que es troben disperses en alqueries i rafals i ens han deixat tan sols com a restes materials fragments de ceràmica. També es conserven topònims que podrien tenir un origen àrab o berber.

L'origen de la ciutat de Manacor es remunta probablement a les èpoques anteriors a la dominació islàmica, com ho demostren les restes trobades als voltants de l'actual església parroquial.

Reconquesta

Quan el 1229 el Rei Jaume I va desembarcar a Mallorca, Manacor era un dels principals nuclis de població fora de Palma i cap d'un dels dotze districtes en què estava dividida l'illa. Amb el repartiment, va passar a mans de Nunó Sanç, el qual al morir sense descendència la deixà altra volta al rei Jaume I. Ja l'any 1300 Jaume II concedí a Manacor l'estatut de vila. En aquests moments comptava amb un poblament de certa importància i els documents ens parlen de l'existència d'una parròquia l'any 1236. Dels inicis urbanístics s'han conservat la Torre del Palau i la fortificació d'algunes cases rurals (Torre de ses Puntes i Torre dels Enagistes). De l'època medieval cal recordar el paper de Manacor en els conflictes socials amb el protagonisme d'un personatge destacat:Simó Tort.

Modernització

Fins al segle XIX l'economia de Manacor es basava en l'agricultura (cereals i vinya) i ramaderia (ovelles) encara que també el sector del tèxtil i de l'alimentació tenia certa importància, com també les gerreries. El segle XIX marcarà l'inici de la transformació que convertirà Manacor en el que és. Augmenten les activitats industrials, dedicades a la transformació dels productes agrícoles: apareixen els molins fariners de vent i una fàbrica d'aiguardents. Des de la segona meitat del segle la construcció de mobles i la posterior creació de fàbriques seran una de les bases de l'economia manacorina. També continuen les gerreries i l'elaboració de licors i vins.

El 1879 s'inaugurà la línia de ferrocarril d'Inca a Manacor i el 1902 es fundà la primera fàbrica de perles d'imitació. Així, Manacor es convertí en el centre comercial i industrial de Llevant. Des de 1912 Manacor posseeix el títol de ciutat.

Església de Santa Maria dels Dolors (Manacor)

Urbanisme

Tot aquest desenvolupament d'activitat econòmica, a la qual a partir dels anys 60 s'afegeix el turisme, modificà no tan sols els costums de la societat, sinó que també tingué un fort impacte urbanístic: a finals del segle passat es construí la nova església parroquial Nostra Senyora dels Dolors, que s'ubica al mateix lloc de les esglésies anteriors, la més antiga documentada el 1232 i possiblement construïda sobre una mesquita àrab (troballa d'una inscripció funerària, avui

al Museu Diocesà de Palma). El campanar és l'element més emblemàtic. També s'edifiquen alguns dels casals dels carrers Nou, Major, Pius XII, Bosch, etc. Al mateix temps s'expandiren i consolidaren les barriades històriques (Fartàritx i es Barracar) i es crearen noves urbanitzacions als voltants de l'estació del ferrocarril i de na Camel·la. Actualment el creixement urbanístic més destacat són les noves àrees dels centres escolars i l'eixample dels passeigs del Port, Fartàritx i del Ferrocarril.

Sociolingüística

A Manacor predomina una població catalanoparlant amalgamada amb una població castellanoparlant i una de magrebina; darrerament també hi ha un nombre creixent d'origen equatorià. La llengua d'ús habitual entre els manacorins és el català (en un 73,63 % dels joves, un 62,42% de les al·lotes, en un 68,45 % dels pares i un 66,21% de les mares), sobretot de cara als mesos d'hivern, ja que de cara a l'estiu la població autòctona es desplaça cap a la costa i sol quedar la població immigrada. Manacor es troba entre la integració i la no-integració a causa, suposadament, de les seves dimensions però la vitalitat de l'ús del català a tots els àmbits i el prestigi que té la llengua a nivell cultural creen inèrcies positives cap a la normalització de la llengua. La no-integració és motivada sobretot pels hàbits lingüístics d'avui que condueixen cap al canvi automàtic de la llengua catalana per la castellana, sigui quin sigui l'origen de l'interlocutor o del nouvingut. Són pocs els interlocutors que mantenen la llengua d'aquesta terra.

Cultura

Manacor compta d'un teatre municipal amb quatre sales. Cada any se celebra una mostra de teatre escolar que arreplega més de 50 grups dels 15 centres educatius del municipi i que se celebra des de finals de març fins a mitjan juny. Així com també una de les fires de teatre més importants de les Illes Balears. També compta d'una parella de gegants: els Gegants de Sant Domingo (en Vicenç i na Catalina) que daten del 1823, i des del 1997 d'una colla castellera, els Al·lots de Llevant. Les danses tradicionals són les dels Cossiers, els Moretons i Els Indis.

És remarcable el nombre d'aficionats a l'hípica, més concretament a les carreres de trot enganxat, que se celebren cada cap de setmana a l'hipòdrom, situat a la carretera de Palma en direcció a Sant Llorenç des Cardassar.

Arquitectura

•Època pretalaiòtica (2000-1400 aC). D'aquest període destaquen les coves artificials com a lloc d'enterrament (cova de s'Homonet Vell, a Son Ribot, el Mitjà de les Beies, etc.) i les navetes, aïllades o agrupades en poblats, que són les construccions d'habitació (sa Marineta, s'Hospitalet Vell, etc.).

•Època talaiòtica. Destaquen alguns talaiots, grans torres construïdes a base de pedres de grans dimensions. Els poblats talaiòtics més destacats de Manacor són el de l'Hospitalet Vell, el des Boc i el de Bellver; també les construccions de Bendrís, Son Sureda i Sa Gruta, entre altres.

•Època romana. Destaquen el port romà construït al torrent de na Llabrona i a l'altura de les coves dels Hams,les basíliques de sa Carrotja i de Son Peretó que evidencien l'existència de comunitats cristianes ben consolidades.

•Edat Mitjana. S'han conservat la Torre del Palau reial i la fortificació d'algunes cases rurals com la Torre de ses Puntes o Torre de'n Mir i la Torre dels Enagistes.

•Segle XVI'. El convent dominic de Sant Vicent Ferrer, del qual destaquen el claustre, la capella del Roser i un retaule d'estil xorigueresc.

•Segle XIX. Destaca l'església arxiprestal neogòtica de Santa Maria dels Dolors datada de l'any 1891.

Estació Intermodal – Plaça d'Espanya – Tren Manacor Palma

Fitxers adjunts

Pla Viatge + Reserva
Informació Manacor